Ex 2: He fallat el 2n problema de la Densitat.
Ex dels estats d‘agregació els he fallat a causa de diverses confusions.
dimarts, 15 de desembre del 2015
dilluns, 14 de desembre del 2015
El saber teòric
Llegeix el text del marge. Fes una llista de totes les disciplines que s'hi esmenten:
Teoria (si), filosofia (no), història (no), política (no), biologia (si), medicina (si), C. Socials econòmiques i psicològiques (si), fisica i química (si), matemàtiques (si).
Ara, classifica-les segons que es puguin considerar ciències o no. Inclou les disciplines que has considerat científiques a la classificació que hem fet en aquest apartat. -segons l'autor, quina és la disciplina científica per excel.lència? Per què?
Les matemàtiques perquè donen veritats que, d'una banda, no són gaire trivials i, de l'altra, assoleixen l'ideal de veritat absoluta que el cientific més exigent pugui desitjar.
divendres, 4 de desembre del 2015
diumenge, 29 de novembre del 2015
Correcció examen parcial
M'he equivocat a l'exercici 1 ja que m'he deixat les variables controlades (temperatura..Etc)
He fallat al ex.2 un factor de conversió. (Resp. correcta:360000 m2).
Ex4:
b) Resposta correcta: 1:300
d) Resposta correcta: 850x
Preguntes de la lectura
Aquí responc a les preguntes de la comprensió lectora realitzada prèviament a classe:
1)Quin és el límit de resolució de l’ull? És de 0,2mm
2) Quin és el límit de resolució que té el microscopi òptic? Prop de 0.2 micras.
3) Quin és el límit de resolució que té un microscopi electrònic? Prop de 2nm
Esquema mètode científic
Aquí adjunto l'esquema amb els pasos del mètode científic i la seva definició.
Unitats del SI
Aquí us deixo el link de l'exercici de les unitats de mesura del sistema internacional (SI)
dilluns, 23 de novembre del 2015
Practica de laboratori (pirita/galena)
Components del grup: Joana Junyent, Ricard Amenós, Alvaro Garcia
dijous, 15 d’octubre del 2015
Correcció examen parcial
A mi hem va tocar fer la prova "a" en aquest examen.
M'he equivocat en el primer exercici ja que he posat que la variable dependent és: la composició de la llet. Resposta correcta: La variable dependent serà la diferència en els resultats amb els diferents tipus de iogurt. També he tingut una altre errada en la part matemàtica, en aquest cas m'he oblidat de posar les unitats i he posat: 3,3... i la Resposta correcta era 3,3 m/s.
Per una altre part no he tingut cap errada en el model d'examen de la prova B
divendres, 2 d’octubre del 2015
dimecres, 30 de setembre del 2015
dilluns, 21 de setembre del 2015
Els gripaus deformes
Després d'escoltar l'àudio dels gripaus deformes m'he adonat que una de les principals causes de les malformacions dels animals eren productes químics i pesticides que rebien d'una central nuclear de la vora. Aquest productes feien que el gripau perdés defensa i per tant, sigui més fàcil que l'ataqués el paràsit.
Jorge Laborda
Biografía:
Jorge Laborda, nascut a Albacete, és un divulgador, biocientífic, i autor del bloc "el quilo de la ciència". Avui dia és un prestigiós científic español.
La ciencia "mete la pata":
Aquest article parla del per què de la vida en general. Però enfocant-se més en la formació dels cossos dels éssers vius. Dels cossos humans, animals...etc. a més fa referència al cas del gripaus deformes que vam parlar a classe.
Jorge Laborda, nascut a Albacete, és un divulgador, biocientífic, i autor del bloc "el quilo de la ciència". Avui dia és un prestigiós científic español.
La ciencia "mete la pata":
Aquest article parla del per què de la vida en general. Però enfocant-se més en la formació dels cossos dels éssers vius. Dels cossos humans, animals...etc. a més fa referència al cas del gripaus deformes que vam parlar a classe.
Exemples de com deduir una observació
Dos exemples per demostrar una observació que no sigui el mètode científic:
1era: Lògica e intuïció
2ona: Coneixement sobre el tema o matèria que tracta la observació. En aquest cas podríem fer un experiment senzill pel nostre compte.
2ona: Coneixement sobre el tema o matèria que tracta la observació. En aquest cas podríem fer un experiment senzill pel nostre compte.
Mètode científic (company)
Aquest és el problema que m'ha enviat un company de classe.
Mètode científic:
Problema: En temps de pluja les portes de fusta costen més d'obrir i de tancar que en temps de sequedat.
Pregunta: Per què les portes de fusta costen més d'obrir i tancar en temps de pluja que de sequedat?
Observació: Observant detingudament el problema crec que es deu a la quantitat d'aigua que rep cada porta de fusta.
Hipòtesi: Potser costa més d'obrir i tancar perque al filtrar-se aigua per la fusta ja que aquesta s'eixample.
Experiment: A dues portes de fusta els hi tirem unes 10 galledes d'aigua, mentre a que a altres dues portes iguals no els hi tirem ni una gota.
Variable dependent: Les portes de fusta
Variable independent: La quantitat d'aigua que li hem tirat a cada porta
Rèplica: Hem fet una rèplica en cada cas per assegurar-nos bé de la nostra hipòtesi.
Control: Les variables controlades en aquest cas han sigut les portes de fusta, les galledes i l'aigua. Cap ha interferit en el resultat.
Conclusions: Després de tirar tota l'aigua en adonem que hem de fer més força a les portes que estan mullades que a les seques ja que la fusta s'ha eixamplat aç filtrar-se aigua en aquesta fent la seva mobilitat més forçosa i menys còmode. Per tant la nostra hipòtesi és certa.
Problema: En temps de pluja les portes de fusta costen més d'obrir i de tancar que en temps de sequedat.
Pregunta: Per què les portes de fusta costen més d'obrir i tancar en temps de pluja que de sequedat?
Observació: Observant detingudament el problema crec que es deu a la quantitat d'aigua que rep cada porta de fusta.
Hipòtesi: Potser costa més d'obrir i tancar perque al filtrar-se aigua per la fusta ja que aquesta s'eixample.
Experiment: A dues portes de fusta els hi tirem unes 10 galledes d'aigua, mentre a que a altres dues portes iguals no els hi tirem ni una gota.
Variable dependent: Les portes de fusta
Variable independent: La quantitat d'aigua que li hem tirat a cada porta
Rèplica: Hem fet una rèplica en cada cas per assegurar-nos bé de la nostra hipòtesi.
Control: Les variables controlades en aquest cas han sigut les portes de fusta, les galledes i l'aigua. Cap ha interferit en el resultat.
Conclusions: Després de tirar tota l'aigua en adonem que hem de fer més força a les portes que estan mullades que a les seques ja que la fusta s'ha eixamplat aç filtrar-se aigua en aquesta fent la seva mobilitat més forçosa i menys còmode. Per tant la nostra hipòtesi és certa.
El mètode científic
Mètode científic:
Problema: Hi ha parts de les fulles amb un color verd més fort que d'altres. Pregunta: Per què hi ha parts de les fulles de les plantes que tenen una
coloració verda més forta què d'altres?
Observació: Després d'observar-la u investigar el problema crec que es deu a la
quantitat de llum que rep la fulla.
Hipòtesi: Potser la pigmentació de la fulla varia depèn de la llum solar que rebi cada part de la planta.
Experiment: Posem dues fulles sobre la taula d'un balcó un mes on hi toca el sol 8 hores al dia per altra banda posem dues en un balcó on el sol hi toca 4 hores al dia.
Variable dependent: Les fulles.
Variable independent: La llum solar.
Rèplica: He utilitzat una rèplica per cada fulla ja que volia assegurar-me bé de que la meva hipòtesi era certa.
Control: Les dues variables que he tingut en compte han sigut la llum solar i el tipus de fulles. En cap cas les variables controlades han interferit en el resultat.
Conclusions: Al cap d'un mes podem observar que les fulles que han rebut més hores de sol tenen un color verd bastant més fosc que les altres fulles, per tant, podem afirmar que la nostra hipòtesi plantejada inicialment era certa. Això es deu a la clorofil·la pigments verds de les fulles de les plantes que absorbeixen energia a partir de llum solar.
Problema: Hi ha parts de les fulles amb un color verd més fort que d'altres. Pregunta: Per què hi ha parts de les fulles de les plantes que tenen una
coloració verda més forta què d'altres?
Observació: Després d'observar-la u investigar el problema crec que es deu a la
quantitat de llum que rep la fulla.
Hipòtesi: Potser la pigmentació de la fulla varia depèn de la llum solar que rebi cada part de la planta.
Experiment: Posem dues fulles sobre la taula d'un balcó un mes on hi toca el sol 8 hores al dia per altra banda posem dues en un balcó on el sol hi toca 4 hores al dia.
Variable dependent: Les fulles.
Variable independent: La llum solar.
Rèplica: He utilitzat una rèplica per cada fulla ja que volia assegurar-me bé de que la meva hipòtesi era certa.
Control: Les dues variables que he tingut en compte han sigut la llum solar i el tipus de fulles. En cap cas les variables controlades han interferit en el resultat.
Conclusions: Al cap d'un mes podem observar que les fulles que han rebut més hores de sol tenen un color verd bastant més fosc que les altres fulles, per tant, podem afirmar que la nostra hipòtesi plantejada inicialment era certa. Això es deu a la clorofil·la pigments verds de les fulles de les plantes que absorbeixen energia a partir de llum solar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)