Aquí us deixo l'enllaç de la practica realitzada a classe el darrer dia.
dimecres, 30 de setembre del 2015
dilluns, 21 de setembre del 2015
Els gripaus deformes
Després d'escoltar l'àudio dels gripaus deformes m'he adonat que una de les principals causes de les malformacions dels animals eren productes químics i pesticides que rebien d'una central nuclear de la vora. Aquest productes feien que el gripau perdés defensa i per tant, sigui més fàcil que l'ataqués el paràsit.
Jorge Laborda
Biografía:
Jorge Laborda, nascut a Albacete, és un divulgador, biocientífic, i autor del bloc "el quilo de la ciència". Avui dia és un prestigiós científic español.
La ciencia "mete la pata":
Aquest article parla del per què de la vida en general. Però enfocant-se més en la formació dels cossos dels éssers vius. Dels cossos humans, animals...etc. a més fa referència al cas del gripaus deformes que vam parlar a classe.
Jorge Laborda, nascut a Albacete, és un divulgador, biocientífic, i autor del bloc "el quilo de la ciència". Avui dia és un prestigiós científic español.
La ciencia "mete la pata":
Aquest article parla del per què de la vida en general. Però enfocant-se més en la formació dels cossos dels éssers vius. Dels cossos humans, animals...etc. a més fa referència al cas del gripaus deformes que vam parlar a classe.
Exemples de com deduir una observació
Dos exemples per demostrar una observació que no sigui el mètode científic:
1era: Lògica e intuïció
2ona: Coneixement sobre el tema o matèria que tracta la observació. En aquest cas podríem fer un experiment senzill pel nostre compte.
2ona: Coneixement sobre el tema o matèria que tracta la observació. En aquest cas podríem fer un experiment senzill pel nostre compte.
Mètode científic (company)
Aquest és el problema que m'ha enviat un company de classe.
Mètode científic:
Problema: En temps de pluja les portes de fusta costen més d'obrir i de tancar que en temps de sequedat.
Pregunta: Per què les portes de fusta costen més d'obrir i tancar en temps de pluja que de sequedat?
Observació: Observant detingudament el problema crec que es deu a la quantitat d'aigua que rep cada porta de fusta.
Hipòtesi: Potser costa més d'obrir i tancar perque al filtrar-se aigua per la fusta ja que aquesta s'eixample.
Experiment: A dues portes de fusta els hi tirem unes 10 galledes d'aigua, mentre a que a altres dues portes iguals no els hi tirem ni una gota.
Variable dependent: Les portes de fusta
Variable independent: La quantitat d'aigua que li hem tirat a cada porta
Rèplica: Hem fet una rèplica en cada cas per assegurar-nos bé de la nostra hipòtesi.
Control: Les variables controlades en aquest cas han sigut les portes de fusta, les galledes i l'aigua. Cap ha interferit en el resultat.
Conclusions: Després de tirar tota l'aigua en adonem que hem de fer més força a les portes que estan mullades que a les seques ja que la fusta s'ha eixamplat aç filtrar-se aigua en aquesta fent la seva mobilitat més forçosa i menys còmode. Per tant la nostra hipòtesi és certa.
Problema: En temps de pluja les portes de fusta costen més d'obrir i de tancar que en temps de sequedat.
Pregunta: Per què les portes de fusta costen més d'obrir i tancar en temps de pluja que de sequedat?
Observació: Observant detingudament el problema crec que es deu a la quantitat d'aigua que rep cada porta de fusta.
Hipòtesi: Potser costa més d'obrir i tancar perque al filtrar-se aigua per la fusta ja que aquesta s'eixample.
Experiment: A dues portes de fusta els hi tirem unes 10 galledes d'aigua, mentre a que a altres dues portes iguals no els hi tirem ni una gota.
Variable dependent: Les portes de fusta
Variable independent: La quantitat d'aigua que li hem tirat a cada porta
Rèplica: Hem fet una rèplica en cada cas per assegurar-nos bé de la nostra hipòtesi.
Control: Les variables controlades en aquest cas han sigut les portes de fusta, les galledes i l'aigua. Cap ha interferit en el resultat.
Conclusions: Després de tirar tota l'aigua en adonem que hem de fer més força a les portes que estan mullades que a les seques ja que la fusta s'ha eixamplat aç filtrar-se aigua en aquesta fent la seva mobilitat més forçosa i menys còmode. Per tant la nostra hipòtesi és certa.
El mètode científic
Mètode científic:
Problema: Hi ha parts de les fulles amb un color verd més fort que d'altres. Pregunta: Per què hi ha parts de les fulles de les plantes que tenen una
coloració verda més forta què d'altres?
Observació: Després d'observar-la u investigar el problema crec que es deu a la
quantitat de llum que rep la fulla.
Hipòtesi: Potser la pigmentació de la fulla varia depèn de la llum solar que rebi cada part de la planta.
Experiment: Posem dues fulles sobre la taula d'un balcó un mes on hi toca el sol 8 hores al dia per altra banda posem dues en un balcó on el sol hi toca 4 hores al dia.
Variable dependent: Les fulles.
Variable independent: La llum solar.
Rèplica: He utilitzat una rèplica per cada fulla ja que volia assegurar-me bé de que la meva hipòtesi era certa.
Control: Les dues variables que he tingut en compte han sigut la llum solar i el tipus de fulles. En cap cas les variables controlades han interferit en el resultat.
Conclusions: Al cap d'un mes podem observar que les fulles que han rebut més hores de sol tenen un color verd bastant més fosc que les altres fulles, per tant, podem afirmar que la nostra hipòtesi plantejada inicialment era certa. Això es deu a la clorofil·la pigments verds de les fulles de les plantes que absorbeixen energia a partir de llum solar.
Problema: Hi ha parts de les fulles amb un color verd més fort que d'altres. Pregunta: Per què hi ha parts de les fulles de les plantes que tenen una
coloració verda més forta què d'altres?
Observació: Després d'observar-la u investigar el problema crec que es deu a la
quantitat de llum que rep la fulla.
Hipòtesi: Potser la pigmentació de la fulla varia depèn de la llum solar que rebi cada part de la planta.
Experiment: Posem dues fulles sobre la taula d'un balcó un mes on hi toca el sol 8 hores al dia per altra banda posem dues en un balcó on el sol hi toca 4 hores al dia.
Variable dependent: Les fulles.
Variable independent: La llum solar.
Rèplica: He utilitzat una rèplica per cada fulla ja que volia assegurar-me bé de que la meva hipòtesi era certa.
Control: Les dues variables que he tingut en compte han sigut la llum solar i el tipus de fulles. En cap cas les variables controlades han interferit en el resultat.
Conclusions: Al cap d'un mes podem observar que les fulles que han rebut més hores de sol tenen un color verd bastant més fosc que les altres fulles, per tant, podem afirmar que la nostra hipòtesi plantejada inicialment era certa. Això es deu a la clorofil·la pigments verds de les fulles de les plantes que absorbeixen energia a partir de llum solar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)